dilluns, 5 d’octubre de 2015

Socarrats, 5/10/2015

VISITA ALS CASTELLS
DE XIVERT I ORPESA



L'arqueòleg Joan Palmer i el nostre president Fermí Font, arquitecte tècnic, van fer una xarrada a la seu social per introduir els trets històrics i de construcció dels castells de Xivert i d'Orpesa, edificacions que una quarantena de socis i simpatitzants van presenciar diumenge 4 d'octubre, en la visita que Socarrats ha via organitzat, amb la col.laboració de la Regidoria de Normalització Lingüística i Tradicions de l'Ajuntament de Vila-real. 

 





En la mateixa sala i una hora després va tenir lloc un altre acte: la inauguració de l'exposició de pintura de CARLES ABAD, titulada "Quadern de camp"




Socarrats, 8/3/2015


"Reset RTVV"
 PRESENTACIÓ I TAULA RODONA AMB ELS AUTORS





Maria del Mar Bonet, l'àngel dona

Crònica de Manel Pitarch -Associació Associació Cultural Socarrats- del concert oferit per la cantant mallorquina a Vila-real. 'Sóc també una Socarrada', va dir a l'escenari


Comentaris Comenta-ho  
      
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vots)


Maria del Mar Bonet.
Foto: TCM




Notícies relacionades

Etiquetes
BarnasantsDia de la Dona,Maria del Mar Bonet,SocarratsVila-real


Manel Pitarch / Vila-real. 

Són a prop de les huit del vespre. A la porta de l’Auditori conflueixen grups d’amics, es saluden, tothom vol dir la seua. Pels rostres es diria que van amb actitud animosa. Pels ulls, la il·lusió de l’estudiant que va a buscar la nota sabent que va fer un bon examen. Precisament alguns fan anècdota i es remunten en el record a aquella edat, als aplecs. Aquells temps convulsos en què quasi tot estava per fer. Moltes idees, però massa censura i privació de llibertat. Per sort, la música ajudaria a esquivar la repressió i a fer creure en la revolució des de la cultura. Quant deuen a la cançó!, sempre ho pensen. El fenomen dels Setze Jutges creixia amb la incorporació d’una dona molt jove que cantava com els àngels. Raimon triomfava també fora de València i el règim franquista preparava les bombones d’oxigen i carregava de pólvora caducada els canons de l’extrema dreta.

La sensació entre els reunits, ara ja multitud, és que pot ser una nit especial. Se senten privilegiats. “M’han dit que cantarà alguna cosa inèdita, però no en sé res més”, comenta un barbut per davall d’unes ulleres minúscules, amb veu rocallosa, mentre la concurrència amiga li perdona la negligència de no haver aprofundit en el rigor la informació. Portes obertes i, en un bufit s’ocupen al complet tot l’espai de les butaques i llotges de l’Auditori Municipal Músic Rafael Beltran, de Vila-real. Què volen aquesta gent, que omplin a vessar la sala?

Un moment del concert celebrat a Vila-real.

A punt de començar el concert, les darreres converses accelerades d’una punta a l’altra de la fila, “a l’eixida en parlem”, alçant la veu ara que encara es pot… “Senyores i senyors, benvinguts, benvingudes a l’Auditori…”, avisa la veu en off, en valencià (no caldria matisar-ho si no fóra per la mancança lamentable de la normalitat), una veu femenina de fonètica perfecta, elegant i càlida. Tothom acaba de seure i guarda sagrat silenci en un dels temples de la cultura local. No s’obre el teló, ja es mantenia obert d’antuvi i mostrava dos micròfons i unes quantes guitarres, ah, i un guitarró. Ara sí, s'il·lumina i apareix el director del Festival BarnaSants de música d’autor, presenta l’actuació de la nit, que és un plaer que Vila-real s’hi haja incorporat com a seu del festival, la segona del País Valencià juntament a Alcoi, i que es ret homenatge a l’Ovidi Montllor perquè celebrem 20é aniversari des que “va marxar de vacances”, i que també està dedicat al Dia de la Dona i que l’activitat cultural d’intercanvi entre el País Valencià i Catalunya augmentarà més encara. Acaba el parlament i es retira. Ni cinc segons d''impasse' i apareix a l’escenari la diva, acompanyada per Borja Penalba. Quan el públic decideix tallar els aplaudiments, pren la paraula. Gratitud envers l’organització del Festival, l’Ajuntament i el públic de Vila-real, una ciutat on –diu- hi va sovint, a més de sentir-se orgullosa per un fet que la unirà sempre a la gent d’allí: “sóc també una Socarrada”. Efectivament, va rebre el guardó de “Socarrada Major” l’any 2010, atorgat per l’Associació Cultural Socarrats, de la vila. Més aplaudiments, que creixerien en intensitat segons avançaria el concert. Comença amb les cançons dedicades a la mare, a la dona que li va donar la vida, l’educació, els valors de justícia i dret a la igualtat. Ja s’inunda tot de la veu, la veu etèria, ferma, simfònica, enamoradora i única de Maria del Mar Bonet.

Els comentaris generals a cau d’orella són tots el mateix, la increïble perfecció, encant i solidesa que la cantautora exhibeix en aquests moments. Comenta les fonts d’inspiració i el retorn a la seua estimada Mallorca i sembla que amb el relat porta a passejar el públic entre jardins i paisatges de metàfores en ple dia. I arriben els records emocionats a l’amic Ovidi, i aquella actuació compartida i antològica a l’Olympia de París, on Estellés s’hi va mobilitzar expressament per veure’ls cantar. I quant compartien junts i quant la feia riure… i canta l’ “Homenatge a Teresa”. I sembla que el mateix Ovidi cante amb ella i el Borja amb el Toti Soler. I arriba un altre regal, cançons que mai havia cantat de l’Espriu, i quin goig sobre el goig, una cançó de bressol i les cançons que arriben al final i ningú no vol que acabe tot i que ha oferit un munt de joies poètiques. I la part evocadora de l’àlbum reivindicatiu: “Què volen aquesta gent”, i se la veu contenta, inspirada. I vol provar la veu dels assistents i anuncia que hauran de fer cor en la tornada i algun espaviladet diu al seu veí de seient que segur que cantarà La Balanguera, i encerta, i la gent encara trasbalsada per la força del concert arranca com pot una veu tímida que no gosa embrutar l’ambient artístic tan alt i té por a desentonar i encara els assistents demostren que, malgrat tot, continuen de cos en la terra. I el Penalba fa parlar la guitarra i dibuixa tres dimensions en l’atmosfera vocal dels acords. I el públic no pot sinó esborronar-se d’emoció encara més, i de complicitat, i de pensar que està vivint un dels millors concerts que es poden viure i que aquesta catarsi correspon al tipus de cultura digna i pròpia que necessita, que ningú cal que invente o que reescriga, només que respecte i en participe, i que té una motivació arrelada a la riquesa històrica, lingüística i literària dels pobles que parlem català, i que comparteix l’art poètic dels Rosselló-Pòrcel, Costa i Llobera i tants altres.

L’ovació final és agraïda per l’artista mallorquina amb un bis i el públic vol obsequiar-la amb més aplaudiments. No només ha estat una actuació increïble sinó una carrera impressionant, i en això perpetua el reconeixement el respectable i no deixa d’aplaudir. I torna a eixir la protagonista a l’escenari i tothom espera la salutació de l’adéu, però sorprén amb un “a cappella”, amb els espectadors dempeus. De la qualitat musical de de Maria del mar Bonet s’infereix una disciplina professional que no cau del cel, tot i que canta com els àngels. Una jornada cultural rodona. Enhorabona als organitzadors i als qui van tenir la sort de presenciar el concert.


CARTELL DEL CONCERT


741é ANIVERSARI FUNDACIÓ DE VILA-REAL

FEBRER DE 2015
Participació de Socarrats en la celebració oficial del aniversari de la fundació de Vila-real, amb l'homenatge a Jaume I, el diumenge 22 de febrer de 2015. El president Fermí Font i el delegat d'ACPV a Castelló, Toni Royo, van fer ofrena conjunta al rei Jaume I. La lectura de la Carta Pobla la va protagonitzar el socarrat major i delegat de l'IEC, Vicent Pitarch. L'acte va estar presidit per l'alcalde de la ciutat José Benlloch, la corporació municipal i per la reina i dames de les festes.










LLIURAMENT PREMI A LA MILLOR LLETRA
VIIa EDICIÓ FESTIVAL "ROCK PENAT"
"BRUSSEL·LES 38" és el grup que ha guanyat el PREMI A LA MILLOR LLETRA ORIGINAL EN CATALÀ, atorgat per Socarrats, entre les cançons presentades al VII Festival de música Rock Penat, celebrat el 20 de febrer de 2015 a la sala Japan (Vila-real)








JOAN FRANCESC MIRA
"SOCARRAT MAJOR 2015"

JOAN FRANCESC MIRA
PREMI SOCARRAT MAJOR 2015
VILA-REAL






ARRIBA LA FESTA DEL SOCARRAT MAJOR 
JA PODEU APUNTAR-VOS AL SOPAR DEL LLIURAMENT

L'ASSOCIACIÓ CULTURAL SOCARRATS
ATORGA EL PREMI "SOCARRAT MAJOR"
A JOAN FRANCESC MIRA

Dissabte 7 de febrer, 21 h.
Restaurant Cal Dimoni (av. Europa, 15, Vila-real)
Sopar de lliurament del guardó Socarrat Major 2015
PER APUNTAR-VOS O DEMANAR INFORMACIÓ: acsocarrats@gmail.com





El prestigiós premi Socarrat Major de l’any 2015 ha estat atorgat a l’intel·lectual i activista valencià Joan Francesc Mira i Casterà. El lliurament del guardó tindrà lloc en un acte que s’iniciarà amb el sopar presidit pel guardonat i a continuació seguirà una vetllada molt completa, plena d’actuacions i paraules dedicades a l’homenatjat. Entre altres protagonistes, la nit comptarà amb la participació de l’escriptor Vicent Usó i algunes pàgines sorpresa, que ara preferim mantenir en suspens, però que els assistents podran descobrir al llarg de la nit. El programa finalitzarà amb la pàgina musical i els brindis posteriors que animen la tertúlia i agermanen les taules dels participants. La presentació de l’acte estarà a càrrec de la periodista Susanna Lliberós.






Joan Francesc Mira, Socarrat Major

L’Associació Cultural Socarrats, de Vila-real, atorga aquest guardó a un dels més sòlids intel·lectuals dels Països Catalans

L’Associació Cultural Socarrats, de Vila-real, acaba de concedir el premi Socarrat Major a Joan F. Mira. L’escriptor, antropòleg i sociòleg, nascut a la ciutat de València i veí de Castelló des de fa una cinquantena d’anys, és ara mateix un dels intel·lectuals més sòlids i prestigiosos no solament del País Valencià, sinó també del conjunt dels Països Catalans.



Joan Francesc Mira.
Joan Francesc Mira. Foto: laveupv




Etiquetes
Joan Francesc MiraSocarrats

RedactaVeu / Vila-real

Antic professor de l’institut Ribalta i de la Universitat Jaume I, ha treballat en universitats d’Europa i dels Estats Units d’Amèrica i ha participat en nombrosos congressos internacionals de catalanística i antropologia. Joan F. Mira és també membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
La seua obra és vasta i abraça camps diversos com el de la sociologia i l’antropologia, l’assaig, la biografia, la traducció i la novel·la. A tall de mostra convé tenir presents títols com ara Sense música ni pàtria (1995), Borja Papa (1996), Sobre la nació dels valencians (1997), Cap d’any a Houston (1998), Purgatori (2002), El professor d’història (2008), Els BorjaFamília i mite (2000), Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda d’un predicador (2002), La prodigiosa història de Vicent Blasco Ibáñez (2004), Vida i final dels moriscos valencians (2009), En un món fet de nacions (2008), EuropeusRetrat en setanta imatges (2010), El tramvia groc (2013), etcètera, etcètera. En reconeixement de la seua obra admirable, Joan F. Mira ha rebut les distincions següents entre moltes d’altres: premi Joan Fuster d’assaig, Creu de Sant Jordi, Medalla d’Or de la ciutat de Florència, premi Sant Jordi de novel·la, premi Nacional de la Crítica (per partida doble: per Purgatori i per El professor d’història) i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
El premi Socarrat Major li serà lliurat durant un sopar d’homenatge que tindrà lloc al restaurant Cal Dimoni (avinguda d’Europa, núm. 15) de Vila-real el pròxim dia 7 de febrer a partir de les 7.30 de la vesprada. El sopar és obert a tots els públics. Per inscriure's i sol·lictar una plaça: acsocarrats@gmail.com


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada