diumenge, 31 de gener de 2016

Socarrats, 31/1/2016

VICENT PASCUAL GRANELL 
"Socarrat Major 2016"



L'ACTE DE LLIURAMENT DEL PREMI "SOCARRAT MAJOR 2016" I EL SOPAR D'HOMENTAGE TINDRAN LLOC AL RESTAURANT EL MOLÍ, CENTRE DE CONVENCIONS, AL PARATGE DE L'ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA, EL 6 DE FEBRER DE 2016, A LES 20.30 HORES.

Encara podeu inscriure-vos a la festa; 
per a contactar amb Socarrats: 






Dilluns, 25 de gener de 2016 a les 00:00h

‘Una bona política lingüística ha de desenvolupar el valencià en zona castellana’


Comentaris 11 comentaris  
     
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vots)


Vicent Pascual i Granell, "Socarrat Major 2016".




Notícies relacionades

Etiquetes
Socarrat MajorVicent Pascual


Sixto Ferrero
 / València.


Fa uns dies l’Associació Cultura Socarrats de Vila-real anunciava les activitats al voltant del lliurament del seu guardó anual, el Socarrat Major, distinció que ha reconegut en les darrers anys Joan Francesc Mira, Obrint Pas o Jaume Cabré però es lliuren des de l’any 1994 (Vicent Pitarch) i poden consultar les activitats i guardonats a la seua web. Així, divendres a la Biblioteca universitària del coneixement va tindre lloc la primera d’aquestes activitats, una taula redona on es va tractar‘L’educació en valencià: qualitat i garantia del plurilingüisme’.

La següent serà el proper dia 6 de febrer quan es lliurarà el guardó al Socarrat Major 2016, distinció que enguany recaurà en el pedagog i lingüista Vicent Pascual i Granell qui recull la distinció “molt agradablement”. No obstant, “u mai espera ser recompensat per fer la seua feina, però al final de tants anys de treball que algú crega que la feina mereix ser reconeguda em complau”, ens explica Pascual arran del guardó.

La llengua i el seu ús públic ha viscut “un canvi radial” afirma Pascual, qui està treballant des dels anys 70 amb qüestions lingüístiques i destaca que darrerament “emergeix un sentiment per l’ús públic del valencià”, així recorda com “en els 80 era cosa de mestres i professors, o gent que anava als aplecs”. Sens dubte el moment actual, conseqüència del qual és l’arribada d’un nou consell, compta amb un jovent que li donarà impuls a aquest sentiment que esmentava el pedagog i lingüista, fins i tot afegia “tinc un fill de 15 anys que està desitjant poder votar valencianisme”, seguit afegeix “també hi ha grups de música que tenen una multitud de seguidors”.

Respecte als usos socials que han canviat pel que fa al valencià hi ha darrere unes accions polítiques que acaben per reflectir-se en la societat, ja que “l’ús del valencià a l’escola és important, però no canvia els usos, sinó que el canvi es produeix perquè la gent, la societat el vota. Abans teníem un diputat”.


Al centre Vicent Pascual i Granell. Foto: Socarrats de Vila-real.

Sembla obvi que el nou consell, i sobretot des del seu racó més immediat i al remat el darrer responsable, la Direcció General de política lingüística, ha de ser qui prenga les decisions per afavorir eixe canvi; fa uns dies l’AVL reconeixia que el tarannà del consell i del poder polític respecte a l’ús del valencià “era un exemple”, ja que “fins ara la dreta ha fet sense mirar pèl, i ara l’esquerra està prenent decisions ben preses”, posem com exemple la decisió del conseller Marzà respecte al nombre d’unitats quan digué que mentre hi haguera lloc a l’educació pública no es farien concerts educatius. Aquestes decisions polítiques estan duent-se a terme per un “grup sòlid, valent i amb les coses clares pel que fa al model educatiu, que ha de ser per tots però com el model del S.XXI demana”, que apunta a una “extensió de l’ús del valencià i la cultura”.

Arran de la revifalla, jocosament afegeix Vicent Pascual “hi ha més escriptors que lectors i això és excepcional”, ja que diu “estem vivint una gran revolució respecte la llengua i caldrà projectar-la per mantindre-la”.

Però convé concretar les decisions, així “en el món educatiu cal canviar el decret de plurilingüisme que féu el PP i fer un decret que centre l’ús del valencià com a llengua vehicular de l’educació´”, aporta Vicent Pascual, qui puntualitza que “el valencià ha de ser centre de gravetat”. A nivell social, “cal posar una televisió que tinga el valencià com a llengua de comunicació”. La realitat del país ens recorda que hi ha territoris castellanoparlants, que a totes passades una televisió valenciana i en valencià ajudarà per transmetre els canvis i cohesionar el territori, però com encaixar aquesta televisió completament en valencià en territori valencià castellanoparlant?, per a aquesta qüestió Pascual és pràctic i recorda que “ja hi ha 50 televisions en castellà per als valencians”.


Taula redona: L'educació en valencià. Foto: Socarrats de Vila-real.

Les polítiques lingüístiques “han de planificar-se”, tot i que hi hagen urgències, però, “cal agafar temps per construir el futur amb plans de llarga durada”, perquè “cada societat té una capacitat per digerir els canvis, i no es poden aplicar canvis radicals que no puguen ser acceptats des de la societat”. Una de les prioritats, si fa no fa una urgència, és reconèixer-nos com a valencians i veïns d’un territori llarg i ample, “primer cal tindre consciència del problema” diu Pascual en parlar de vertebració del territori.

“Al llarg del País Valencià hi ha diferències que s’han volgut potenciar molt”. Parlem ara de les pertinences forçades per les anteriors administracions, per això Pascual emfatitza que “cal ser conscient del problema”, així  “la zona nord s’acosta a Catalunya, mentre que una zona sud mira cap a Madrid i zones castellanes”, perquè “ho han potenciat els governs per només això, seguir governant”. És per això que “la vertebració del territori ha de ser un objectiu polític”.

Parlant de territori i la diversitat lingüística, apareix la LUEV i l’exempció que recull per als valencians castellanoparlants, sobre la qual “hi ha d’haver una reflexió clara”, perquè “és beneficiós ser bilingüe, com per exemple per aprendre una tercera llengua”, explica Pascual qui apunta que fins ara semblava haver estat “un entrebanc més que una cosa positiva”. Seguidament recorda que tant a la LUEV com a l’Estatut es recull que tots tenim el dret de conèixer el valencià, és per això que per al Socarrat Major 2016 “una bona política lingüística ha de desenvolupar el valencià en la zona castellana”.



PLA ESTRATÈGIC PER A LA SÉQUIA

L'Associació Cultural Socarrats proposarà al Consell de Participació Ciutadana de Vila-real la realització d'un pla estratègic per a posada en valor de la séquia Major en el seu recorregut per la trama urbana de la ciutat i per a la seua protecció. En acabar les celebracions del Socarrat major 2016 us oferirem més informació.



TAULA REDONA 
"L'EDUCACIÓ EN VALENCIÀ,
QUALITAT I GARANTIA PLULILINGÜE"

Diumenge, 24 de gener de 2016 a les 10:30h

La taula redona de Socarrats inicià els actes en homenatge a Vicent Pascual


Comentaris Comenta-ho  
     
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (1 vot)

L’Associació Cultural Socarrats de Vila-real va celebrar divendres una taula redona amb el títol ‘L'educació en valencià, qualitat i garantia plurilingüe’. Amb aquest acte s’iniciaren les activitats d’homenatge a Vicent Pascual i Granell, anomenat ‘Socarrat Major 2016’, un premi que rebrà el dia 6 de febrer, al restaurant El Molí de l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia, en un acte solemne.



Taula redona. Associació cultural Socarrats de Vila-real.




Etiquetes
Socarrat MajorSocarrats,Vicent PascualVila-real

Manel Pitarch / Vila-real

La Biblioteca Universitària del Coneixement va celebrar divendres  a la vesprada, a Vila-real, una taula redona‘L’educació en valencià, qualitat i garantia plurilingüe’. Experts en educació i en llengua van exposar els seus punts de vista sobre com l’aprenentatge i l'ensenyament de les llengües té sentit si es vehicula des de la nostra llengua. Componien el debat: Isabel Ríos (ocupà molts anys càtedra i docència al Departament d’Educació de la Universitat Jaume I de Castelló), Vicent Moreno (president de la Federació Escola Valenciana), Elsa Vilalta (cap del Servei d’Educació Plurilingüe de la Conselleria d’Educació) i Joan Lluís Martín (director de l’escola pública CEIP Concepció Arenal); la taula va estar moderada per Manel Pitarch (membre de la junta de Socarrats) .

L’acte va començar amb les paraules del president de l’entitat, Fermí Font, i va comptar amb una sorpresa, la presència del recent nomenat Socarrat Major, que va voler assistir a l’acte i agrair públicament la iniciativa de Socarrats en el seu honor, i va obsequiar els assistents amb una completa reflexió sobre el significat de fer una bona política lingüística i la importància de l’ensenyament en valencià per al plurilingüisme. Entre un públic nombrós molt interessat en el tema, també van fer acte de presència diverses autoritats: Maria José Palmer (subdirectora territorial d’Educació), Vicent Doménech (cap de la Inspecció educativa), Pasqual Batalla (tinent d’alcalde i regidor de Normalització Lingüística i Tradicions), Rosario Royo (regidora d’Educació) i Mònica Mañas (regidora de Noves Tecnologies).

Isabel Ríos, entre altres idees, va apuntar que la recerca en llengües ha de fer-se des del marc del plurilingüisme i que en la situació de minorització que es troba la nostra llengua, cal una societat plurilingüe i cohesionada des del vehicle lingüístic del valencià. Per la seua part, Vicent Moreno reclamava la necessitat que la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià siga desenvolupada novament i va assenyalar com Vicent Pascual ha estat clau en l’assessorament dels documents que Escola Valenciana i les universitats públiques han llançat en diverses fases per oferir models d’organització de la política educativa i l’ensenyament de les llengües als centres educatius. En la seua intervenció, Elsa Vilalta va fer una repassada històrica de l’evolució dels programes d’ensenyament en valencià que va motivar Vicent Pascual i la importància que va assolir la immersió lingüística per a una metodologia favorable a l’aprenentatge. Finalment, Joan Lluís Martín va tancar els torns d’intervenció exposant un recorregut dels projectes que ha estat aplicant l’escola, per als quals –va puntualitzar- es van trobar tres suports fonamentals: Escola Valenciana, els assessors didàctics per a l’ensenyament en valencià amb què comptava la Conselleria i els documents de Vicent Pascual. I va deixar clares les dificultats amb què es troben els mestres quan l’escolarització està molt descompensada, cosa que finalment no ha impedit el treball d’una escola pública integradora i educadora.

Tots els ponents van coincidir a destacar la rellevància de Vicent Pascual en tot el procés d’ensenyament en valencià a les escoles i instituts del País Valencià. També les seues investigacions sobre didàctica de la llengua i la literatura i sobretot, el seu tarannà integrador i democràtic.

Abans del comiat, l’organització va recordar als assistents que el dia 6 de febrer tindrà lloc el sopar i lliurament del premi Socarrat Major 2016, al restaurant El Molí, de l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia, de Vila-real, al qual estan invitades totes les persones que vulguen sumar-se a homenatjar el guardonat, el pedagog i lingüista Vicent Pascual i Granell.

Socarrats Vila-real




Divendres, 22 de gener de 2016 a les 00:00h

Vicent Pascual Granell, premi Socarrat Major 2016

Divendres 22 tindrà lloc la taula redona al voltant de l’educació en valencià a la Biblioteca universitària del Coneixement


Comentaris Comenta-ho  
     
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vots)

El guardó Socarrat Major 2016 es lliurarà el proper 6 de febrer al pedagog i lingüista Vicent Pascual i Granell.


RedactaVeu / Vila-real

L’associació cultural Socarrats de Vila-real enceta les activitats al voltant del guardó Socarrat Major 2016, distinció la qual enguany reconeixerà el pedagog i lingüista Vicent Pascual i Granell. Abans però, el proper divendres 22 de gener (19.30h), a la sala de conferències de la Biblioteca universitària del Coneixement tindrà lloc una taula redona amb el títol “L’educació en valencià: qualitat i garantia de plurilingüisme”, en la qual intervindran Isabel Ríos, Vicent Moreno, Elsa Vilalta i Joan Lluís Martin, i comptaran amb la col·laboracio de la Regidoria de Normalització Lingüística i la Regidoria d’Educació de Vila-real.

D’altra banda, el proper 6 de febrer tindrà lloc el sopar de lliurament del guardo Socarrat Major 2016 el qual enguany reconeixerà Vicent Pascual i Granell. El sopar tindrà lloc al restaurant el Molí. La vetllada clourà amb l’actuació del grup Els Ravalers.


VICENT PASCUAL GRANELL 
"Socarrat Major 2016"

Moment en què li és comunicatel premi

L’assemblea de l’Associació Cultural Socarrats de Vila-real, celebrada el 13 de novembre de 2015, ha acordat per unanimitat adjudicar el premi Socarrat Major 2016 a VICENT PASCUAL I GRANELL. L'acte de lliurament del premi es celebrarà el 6 de febrer de 2016.
Prèviament tindrà lloc una taula rodona com a homenatge al guardonat, el 22 de gener de 2016, amb el títol: "L'educació en valencià, qualitat i garantia plurilingüe".


MARXA CÍVICA 2016

dissabte 9 de gener de 2016


Som Socarrats en memòria dels vila-realencs 
que van morir el 12 de gener de 1706, 
per l'ocupació de les tropes de Felip V. 






CONCERT DE NADAL SOCARRATS


desembre 2016

Divendres passat es celebrarà a l’auditori Músic Rafael Beltran de Vila-real el tradicional concert de Nadal, que des de fa vora 20 anys organitza l’Associació Cultural Socarrats de Vila-real. La banda Juvenil de l’Escola Musical La Lira i les corals infantils del CEIP Botànic Calduch i de l’Escola de Música de la Unió Musical La Lira interpretaren diverses obres contemporànies i de la tradició popular valenciana, en una auditori amb nombrós públic, que gaudí de l’actuació del centenar llarg de xiquetes i xiquets que ompliren l’escenari. Especialment emotiva fou la interpretació de la cançó Tio Canya, interpretada excel·lentment per Alex Torres.





"Les veus i la boira"
VICENT USÓ



Presentació: "Les veus i la boira", de l'autor Vicent Usó.
11 de desembre (20 h), Llibreria Ausiàs (Vila-real).
Aquesta novel·la ha obtingut el premi Alfons el Magnànim 2015 de Narrativa, de la Diputació de València. En el 10é aniversari del Club de lectura que el mateix escriptor ha coordinat durant una dècada, Socarrats presenta la darrera novel·la del seu soci guardonat.



El club de lectura coordinat per Vicent Usó dedica una sessió al llibre de l'autor "socarrat".



"EL PAÍS VALENCIÀ,
PERSPECTIVES DE FUTUR"



LA GRAN CONFERÈNCIA 2015
Cada any, Socarrats de Vila-real orgnitza una conerència de tema destacat, amb conferenciants de prestigi. En aquesta edició, el propassat dijous 19 de novembre vam tenir el gust d'escoltar la que porta per títol “El País Valencià, perspectives de futur”, a càrrec del senyor Josep Lluís Albinyana, primer president de l'etapa preautonòmica del País Valencià. Les seues paraules van donar una magnífca resposta a l'expectació despertada. Va exposar una visió personal, autoritrzada, de la situació social internacional, de les manipulacions històriques de la política espanyola, dels moments hitòrics en què el País Valencià ha somiat i somia en les seues possibilitats de futur. 

El president de Socarrats, Fermí Font, va obrir l’acte i va presentar la taula, fent notar que els dies en què es va fer la proposta de la conferència estaven lluny encara de la actualitat relacionada amb Albinyana, que el col·loca ara com a candidat al Senat en les eleccions generals que tindran lloc al desembre.




Seguidament l’historiador, delegat d'Acció Cultural del País Valencià i Socarrat Major, Antoni Royo, va presentar el conferenciant, amb una contextualització molt rica en detalls històrics.





Finalment es va donar la paraula al senyor Josep Lluís Albinyana Olmos, que va presentar una de les conferències més interessants dels últims anys. 








En acabar l'exposició, el nombrós públic assistent va dedicar un llarg aplaudiment que s'entenia no solament com a compensació per la conferència sinó també com a reconeixement de la tasca històrica que va protagonitzar en una etapa incipient de l'autonomia valenciana. Tot seguit va haver ocasió per al debat, amb qüestions divreses relacionades amb la intervnció, en uns casos per ampliar informació i en altre suplicant més acció, ara des de la responsabilitat política que el senyor Albinyana pot ocupar.



Finalitzat l'acte, el president de Socarrats va fer lliurament al conferenciant d'un "socarrat" (marca de la casa) amb recordatori i agraïment per la seua col·laboració amb l'associació, organitzadora de l'acte.








ENCENEM LA SÉQUIA





El propassat divendres 16 d'octubre, Neus Vilalta i Mariola Fortuño, del col.lectiu d'arquitectes Apeu de Carrer, ens van delectar amb la conferència "Encenem la séquia: recollida participada de valors".  Tal com deia el cartell anunciador, ens mostraren el recull de les diferents mirades i valors que van assenyalar les persones participants en la passejada "Encenem la séquia: cartografiant valors del paisatge" realitzada el dia 6 de juny d'aquest any.
Aquest acte també ha despertat l'interés de la població i al local de l'Associació Cultural Socarrats es va completar l'aforament per escoltar les expertes.



Cicle: LA SÉQUIA MAJOR

"Encenem la séquia: recollida participada de valors"
Divendres 16 d’octubre, 19.30 h, local de l’Associació
Cultural Socarrats (Sarthou Carreres, 38, Vila-real)
Xarrada a càrrec de Mariola Fortuño i Neus Vilalta, del col·lectiu d’arquitectes Apeu de carrer.



VISITA ALS CASTELLS
DE XIVERT I ORPESA



L'arqueòleg Joan Palmer i el nostre president Fermí Font, arquitecte tècnic, van fer una xarrada a la seu social per introduir els trets històrics i de construcció dels castells de Xivert i d'Orpesa, edificacions que una quarantena de socis i simpatitzants van presenciar diumenge 4 d'octubre, en la visita que Socarrats ha via organitzat, amb la col.laboració de la Regidoria de Normalització Lingüística i Tradicions de l'Ajuntament de Vila-real. 


 









En la mateixa sala i una hora després va tenir lloc un altre acte: la inauguració de l'exposició de pintura de CARLES ABAD, titulada "Quadern de camp"





Socarrats, 8/3/2015


"Reset RTVV"
 PRESENTACIÓ I TAULA RODONA AMB ELS AUTORS





Maria del Mar Bonet, l'àngel dona

Crònica de Manel Pitarch -Associació Associació Cultural Socarrats- del concert oferit per la cantant mallorquina a Vila-real. 'Sóc també una Socarrada', va dir a l'escenari


Comentaris Comenta-ho
      
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vots)


Maria del Mar Bonet.
Foto: TCM




Notícies relacionades

Etiquetes
BarnasantsDia de la Dona,Maria del Mar Bonet,SocarratsVila-real


Manel Pitarch / Vila-real. 

Són a prop de les huit del vespre. A la porta de l’Auditori conflueixen grups d’amics, es saluden, tothom vol dir la seua. Pels rostres es diria que van amb actitud animosa. Pels ulls, la il·lusió de l’estudiant que va a buscar la nota sabent que va fer un bon examen. Precisament alguns fan anècdota i es remunten en el record a aquella edat, als aplecs. Aquells temps convulsos en què quasi tot estava per fer. Moltes idees, però massa censura i privació de llibertat. Per sort, la música ajudaria a esquivar la repressió i a fer creure en la revolució des de la cultura. Quant deuen a la cançó!, sempre ho pensen. El fenomen dels Setze Jutges creixia amb la incorporació d’una dona molt jove que cantava com els àngels. Raimon triomfava també fora de València i el règim franquista preparava les bombones d’oxigen i carregava de pólvora caducada els canons de l’extrema dreta.

La sensació entre els reunits, ara ja multitud, és que pot ser una nit especial. Se senten privilegiats. “M’han dit que cantarà alguna cosa inèdita, però no en sé res més”, comenta un barbut per davall d’unes ulleres minúscules, amb veu rocallosa, mentre la concurrència amiga li perdona la negligència de no haver aprofundit en el rigor la informació. Portes obertes i, en un bufit s’ocupen al complet tot l’espai de les butaques i llotges de l’Auditori Municipal Músic Rafael Beltran, de Vila-real. Què volen aquesta gent, que omplin a vessar la sala?

Un moment del concert celebrat a Vila-real.

A punt de començar el concert, les darreres converses accelerades d’una punta a l’altra de la fila, “a l’eixida en parlem”, alçant la veu ara que encara es pot… “Senyores i senyors, benvinguts, benvingudes a l’Auditori…”, avisa la veu en off, en valencià (no caldria matisar-ho si no fóra per la mancança lamentable de la normalitat), una veu femenina de fonètica perfecta, elegant i càlida. Tothom acaba de seure i guarda sagrat silenci en un dels temples de la cultura local. No s’obre el teló, ja es mantenia obert d’antuvi i mostrava dos micròfons i unes quantes guitarres, ah, i un guitarró. Ara sí, s'il·lumina i apareix el director del Festival BarnaSants de música d’autor, presenta l’actuació de la nit, que és un plaer que Vila-real s’hi haja incorporat com a seu del festival, la segona del País Valencià juntament a Alcoi, i que es ret homenatge a l’Ovidi Montllor perquè celebrem 20é aniversari des que “va marxar de vacances”, i que també està dedicat al Dia de la Dona i que l’activitat cultural d’intercanvi entre el País Valencià i Catalunya augmentarà més encara. Acaba el parlament i es retira. Ni cinc segons d''impasse' i apareix a l’escenari la diva, acompanyada per Borja Penalba. Quan el públic decideix tallar els aplaudiments, pren la paraula. Gratitud envers l’organització del Festival, l’Ajuntament i el públic de Vila-real, una ciutat on –diu- hi va sovint, a més de sentir-se orgullosa per un fet que la unirà sempre a la gent d’allí: “sóc també una Socarrada”. Efectivament, va rebre el guardó de “Socarrada Major” l’any 2010, atorgat per l’Associació Cultural Socarrats, de la vila. Més aplaudiments, que creixerien en intensitat segons avançaria el concert. Comença amb les cançons dedicades a la mare, a la dona que li va donar la vida, l’educació, els valors de justícia i dret a la igualtat. Ja s’inunda tot de la veu, la veu etèria, ferma, simfònica, enamoradora i única de Maria del Mar Bonet.

Els comentaris generals a cau d’orella són tots el mateix, la increïble perfecció, encant i solidesa que la cantautora exhibeix en aquests moments. Comenta les fonts d’inspiració i el retorn a la seua estimada Mallorca i sembla que amb el relat porta a passejar el públic entre jardins i paisatges de metàfores en ple dia. I arriben els records emocionats a l’amic Ovidi, i aquella actuació compartida i antològica a l’Olympia de París, on Estellés s’hi va mobilitzar expressament per veure’ls cantar. I quant compartien junts i quant la feia riure… i canta l’ “Homenatge a Teresa”. I sembla que el mateix Ovidi cante amb ella i el Borja amb el Toti Soler. I arriba un altre regal, cançons que mai havia cantat de l’Espriu, i quin goig sobre el goig, una cançó de bressol i les cançons que arriben al final i ningú no vol que acabe tot i que ha oferit un munt de joies poètiques. I la part evocadora de l’àlbum reivindicatiu: “Què volen aquesta gent”, i se la veu contenta, inspirada. I vol provar la veu dels assistents i anuncia que hauran de fer cor en la tornada i algun espaviladet diu al seu veí de seient que segur que cantarà La Balanguera, i encerta, i la gent encara trasbalsada per la força del concert arranca com pot una veu tímida que no gosa embrutar l’ambient artístic tan alt i té por a desentonar i encara els assistents demostren que, malgrat tot, continuen de cos en la terra. I el Penalba fa parlar la guitarra i dibuixa tres dimensions en l’atmosfera vocal dels acords. I el públic no pot sinó esborronar-se d’emoció encara més, i de complicitat, i de pensar que està vivint un dels millors concerts que es poden viure i que aquesta catarsi correspon al tipus de cultura digna i pròpia que necessita, que ningú cal que invente o que reescriga, només que respecte i en participe, i que té una motivació arrelada a la riquesa històrica, lingüística i literària dels pobles que parlem català, i que comparteix l’art poètic dels Rosselló-Pòrcel, Costa i Llobera i tants altres.

L’ovació final és agraïda per l’artista mallorquina amb un bis i el públic vol obsequiar-la amb més aplaudiments. No només ha estat una actuació increïble sinó una carrera impressionant, i en això perpetua el reconeixement el respectable i no deixa d’aplaudir. I torna a eixir la protagonista a l’escenari i tothom espera la salutació de l’adéu, però sorprén amb un “a cappella”, amb els espectadors dempeus. De la qualitat musical de de Maria del mar Bonet s’infereix una disciplina professional que no cau del cel, tot i que canta com els àngels. Una jornada cultural rodona. Enhorabona als organitzadors i als qui van tenir la sort de presenciar el concert.

CARTELL DEL CONCERT


741é ANIVERSARI FUNDACIÓ DE VILA-REAL

FEBRER DE 2015
Participació de Socarrats en la celebració oficial del aniversari de la fundació de Vila-real, amb l'homenatge a Jaume I, el diumenge 22 de febrer de 2015. El president Fermí Font i el delegat d'ACPV a Castelló, Toni Royo, van fer ofrena conjunta al rei Jaume I. La lectura de la Carta Pobla la va protagonitzar el socarrat major i delegat de l'IEC, Vicent Pitarch. L'acte va estar presidit per l'alcalde de la ciutat José Benlloch, la corporació municipal i per la reina i dames de les festes.










LLIURAMENT PREMI A LA MILLOR LLETRA
VIIa EDICIÓ FESTIVAL "ROCK PENAT"
"BRUSSEL·LES 38" és el grup que ha guanyat el PREMI A LA MILLOR LLETRA ORIGINAL EN CATALÀ, atorgat per Socarrats, entre les cançons presentades al VII Festival de música Rock Penat, celebrat el 20 de febrer de 2015 a la sala Japan (Vila-real)








JOAN FRANCESC MIRA
"SOCARRAT MAJOR 2015"


JOAN FRANCESC MIRA
PREMI SOCARRAT MAJOR 2015
VILA-REAL





ARRIBA LA FESTA DEL SOCARRAT MAJOR 
JA PODEU APUNTAR-VOS AL SOPAR DEL LLIURAMENT

L'ASSOCIACIÓ CULTURAL SOCARRATS
ATORGA EL PREMI "SOCARRAT MAJOR"
A JOAN FRANCESC MIRA

Dissabte 7 de febrer, 21 h.
Restaurant Cal Dimoni (av. Europa, 15, Vila-real)
Sopar de lliurament del guardó Socarrat Major 2015
PER APUNTAR-VOS O DEMANAR INFORMACIÓ: acsocarrats@gmail.com





El prestigiós premi Socarrat Major de l’any 2015 ha estat atorgat a l’intel·lectual i activista valencià Joan Francesc Mira i Casterà. El lliurament del guardó tindrà lloc en un acte que s’iniciarà amb el sopar presidit pel guardonat i a continuació seguirà una vetllada molt completa, plena d’actuacions i paraules dedicades a l’homenatjat. Entre altres protagonistes, la nit comptarà amb la participació de l’escriptor Vicent Usó i algunes pàgines sorpresa, que ara preferim mantenir en suspens, però que els assistents podran descobrir al llarg de la nit. El programa finalitzarà amb la pàgina musical i els brindis posteriors que animen la tertúlia i agermanen les taules dels participants. La presentació de l’acte estarà a càrrec de la periodista Susanna Lliberós.






Joan Francesc Mira, Socarrat Major

L’Associació Cultural Socarrats, de Vila-real, atorga aquest guardó a un dels més sòlids intel·lectuals dels Països Catalans

L’Associació Cultural Socarrats, de Vila-real, acaba de concedir el premi Socarrat Major a Joan F. Mira. L’escriptor, antropòleg i sociòleg, nascut a la ciutat de València i veí de Castelló des de fa una cinquantena d’anys, és ara mateix un dels intel·lectuals més sòlids i prestigiosos no solament del País Valencià, sinó també del conjunt dels Països Catalans.



Joan Francesc Mira.
Joan Francesc Mira. Foto: laveupv




Etiquetes
Joan Francesc MiraSocarrats

RedactaVeu / Vila-real

Antic professor de l’institut Ribalta i de la Universitat Jaume I, ha treballat en universitats d’Europa i dels Estats Units d’Amèrica i ha participat en nombrosos congressos internacionals de catalanística i antropologia. Joan F. Mira és també membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
La seua obra és vasta i abraça camps diversos com el de la sociologia i l’antropologia, l’assaig, la biografia, la traducció i la novel·la. A tall de mostra convé tenir presents títols com ara Sense música ni pàtria (1995), Borja Papa (1996), Sobre la nació dels valencians (1997), Cap d’any a Houston (1998), Purgatori (2002), El professor d’història (2008), Els BorjaFamília i mite (2000), Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda d’un predicador (2002), La prodigiosa història de Vicent Blasco Ibáñez (2004), Vida i final dels moriscos valencians (2009), En un món fet de nacions (2008), EuropeusRetrat en setanta imatges (2010), El tramvia groc (2013), etcètera, etcètera. En reconeixement de la seua obra admirable, Joan F. Mira ha rebut les distincions següents entre moltes d’altres: premi Joan Fuster d’assaig, Creu de Sant Jordi, Medalla d’Or de la ciutat de Florència, premi Sant Jordi de novel·la, premi Nacional de la Crítica (per partida doble: per Purgatori i per El professor d’història) i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
El premi Socarrat Major li serà lliurat durant un sopar d’homenatge que tindrà lloc al restaurant Cal Dimoni (avinguda d’Europa, núm. 15) de Vila-real el pròxim dia 7 de febrer a partir de les 7.30 de la vesprada. El sopar és obert a tots els públics. Per inscriure's i sol·lictar una plaça: acsocarrats@gmail.com






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada