JORNADES SOBRE EL PATRIMONI
HISTÒROIC I RURAL DE VILA-REAL
.jpg)
.jpg)
12 i 13 de desembre
confrerència i recorregut històric
Dimecres, 10.12.2014 00h00
Socarrats i el discurs de la cultura
Manel Pitarch.
Els continguts culturals que arriben a una societat amb identitat pròpia poden no estar pensats justament des de la idea de respectar o millorar les condicions d’aquesta societat. En ocasions, el discurs d’aquests continguts va en el sentit totalment oposat, és a dir, amb voluntat de destruir la personalitat del poble, que necessita d’institucions públiques amb pes específic per poder avançar. I quan la mala voluntat naix de dins ja parlem d’autodestrucció, però no hauríem de considerar-la com a tal, perquè qui la destrueix en realitat no comparteix el sentiment d’afecció cap a la cultura amb la qual conviu per pura ubicació geogràfica, això és, perquè no la sent pròpia.
Entre les estratègies d’aquesta (auto)destrucció hi ha la d’adulterar el concepte “cultura”, amb majúscules, de manera que tothom acabem identificant com a cultural allò que no ho és, o que senzillament té una intenció reduccionista sobre el folklore, o pitjor encara, allò que fa associar els pilars naturals d’un país (com pot ser la llengua) amb un 'status' inferior i barroer. Malauradament, anem ben assortits d’exemples que ens serveix la gestió políticoadministrativa, com ara fa poc el de reinventar lleis educatives que pretenen redefinir quins continguts són cultura que els escolars hagen d’aprendre, alhora que els mateixos agents prohibeixen i mutilen productes o materials culturals que tot sociòleg, antropòleg o filòsof del món s’avindria a ratificar com a tals. És tan perillós, per exemple, que els valencians coneguen millor la història del seu país i que tinga més presència a les aules i al carrer? Per què no es promou més? A qui perjudica?
Per esquivar tanta irresponsabilitat política sort que comptem amb un teixit de col·lectius cívics que no són enganyats ni enganyosos, que lluiten cada dia per mantenir viva l’autenticitat de la cultura, de la nostra història, i que lluny d’esperar que l’administració autonòmica actual hi done suport, es conformarien amb el propòsit senzill que deixen de dinamitar-los.
Els continguts culturals que arriben a una societat amb identitat pròpia poden no estar pensats justament des de la idea de respectar o millorar les condicions d’aquesta societat. En ocasions, el discurs d’aquests continguts va en el sentit totalment oposat, és a dir, amb voluntat de destruir la personalitat del poble, que necessita d’institucions públiques amb pes específic per poder avançar. I quan la mala voluntat naix de dins ja parlem d’autodestrucció, però no hauríem de considerar-la com a tal, perquè qui la destrueix en realitat no comparteix el sentiment d’afecció cap a la cultura amb la qual conviu per pura ubicació geogràfica, això és, perquè no la sent pròpia.
Entre les estratègies d’aquesta (auto)destrucció hi ha la d’adulterar el concepte “cultura”, amb majúscules, de manera que tothom acabem identificant com a cultural allò que no ho és, o que senzillament té una intenció reduccionista sobre el folklore, o pitjor encara, allò que fa associar els pilars naturals d’un país (com pot ser la llengua) amb un 'status' inferior i barroer. Malauradament, anem ben assortits d’exemples que ens serveix la gestió políticoadministrativa, com ara fa poc el de reinventar lleis educatives que pretenen redefinir quins continguts són cultura que els escolars hagen d’aprendre, alhora que els mateixos agents prohibeixen i mutilen productes o materials culturals que tot sociòleg, antropòleg o filòsof del món s’avindria a ratificar com a tals. És tan perillós, per exemple, que els valencians coneguen millor la història del seu país i que tinga més presència a les aules i al carrer? Per què no es promou més? A qui perjudica?
Per esquivar tanta irresponsabilitat política sort que comptem amb un teixit de col·lectius cívics que no són enganyats ni enganyosos, que lluiten cada dia per mantenir viva l’autenticitat de la cultura, de la nostra història, i que lluny d’esperar que l’administració autonòmica actual hi done suport, es conformarien amb el propòsit senzill que deixen de dinamitar-los.
A finals del novembre passat, l’Associació Cultural Socarrats, de Vila-real, va celebrar una conferència al voltant de la Guerra de Successió, titulada 'Dos països, una mateixa història', pronunciada pel periodista Miquel Calçada i Olivella, comissari de la commemoració Tricentenari de 1714, per la Generalitat de Catalunya, i moderada per l’historiador i professor de la UJI, doctor Carles Rabassa. Amb l’experiència i qualitat discursiva que va oferir el famós presentador de programes de la TV3 (encara prohibida als valencians, per cert), l’auditori assistent a l’acte va tenir ocasió d’escoltar una repassada dels esdeveniments històrics que van provocar conseqüències tan importants com l’abolició dels furs de la Corona d’Aragó amb el Decret de Nova Planta, el paper de Joan Baptista Basset o els vila-realencs partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria que van morir a mans de l’exèrcit borbònic, en l’episodi del 12 de gener de 1706. Sense deixar de referir la part de la desfeta catalana, Calçada no es va limitar a relatar uns fets històrics, som si es tractara d’una classe acadèmica, sinó que va apuntar arguments sobre la tesi que tenim experiència històrica en veure limitat el creixement de les llibertats com a país i que també en l’actualitat cal lluitar contra els tòpics sobre les relacions dels valencians i els catalans, perquè en ocasions clau de la història, com la que hem referit, també és Catalunya la que ha mirat cap a València.
Conscients del luxe que suposa una personalitat comunicativa tan excel·lent com la del periodista sabadellenc, que va triomfar amb els programes Persones humanes o Afers exteriors, entre d'altres, els vila-realencs van omplir la sala de la conferència, molts d’ells dempeus envoltant les butaques, i van aprofitar l’oferiment de debat posterior per plantejar-hi preguntes o per compartir opinions sobre la situació actual en ambdós territoris.
Gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Vila-real, al patrocini de la Generalitat de Catalunya i al suport professional de Magma Cultura, l’Associació Cultural Socarrats va organitzar un acte amb molt bona acollida de públic i ben valorat pels assistents. No hem de renunciar a res d’allò a què el poble té dret i un dels drets fonamentals, sense por a equivocar-me, és el de la cultura ben entesa. Demanem que també la impulsen els estaments públics, administrats pel poder polític. Això sí, sense trampes.
.JPG)
.jpg)
Socarrats 17/11/14
CONFERÈNCIA DE MIQUEL CALÇADA:
"Dos països, una mateixa història"
Pocs dies després de la consulta viscuda a Catalunya pel dret a decidir, l’evocació del passat històric de catalans i valencians és de plena actualitat. I en aquest moment precís de vitalitat social, volem parlar de la connexió històrica dels nostres països en el decurs dels darrers segles. Per aquest motiu, l'Associació Cultural Socarrats de Vila-real comptarà amb la visita del conferenciant Miquel Calçada i Olivella, comissari de la commemoració del Tricentenari dels fets de 1714 per la Generalitat de Catalunya, periodista, empresari de la comunicació i conegut presentador de diversos programes de TV3.
20 de novembre de 2014, a les 19.30 h
Casa dels Mundina, carrer Major Sant Jaume
Vila-real
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada